El març de l'any passat (2015), Publicacions de l'Abadia de Montserrat va editar aquest llibre sobre les meves Memòries, atès que el seu director, Josep Massot i Muntaner -com diu en el pròleg- va creure "que es tracta d'un llibre imprescindible per a entendre de prop les transformacions que s'ha anat produint en l'Església catòlica del nostre país, sobretot a partir del Concili Vaticà II, i per a penetrar en els terrenys a vegades una mica misteriosos del món de l'edició i sobretot del món de la política de cada dia".
Un petit tast del contingut del llibre us l'ofereixo amb la publicació del primer capítol. Si us interessa conèixer "la vida i miracles del Josep del Borrassol" fins al final (198 pp.), podreu comprar-lo a Cal Prionet, al preu de 16 euros.
1. De petit a l’Espluga Calba
Vaig néixer en un poblet de les Garrigues, l’Espluga Calba, el 16
de setembre de 1940, l’any en què «encara no havien mort tots» –com canta
Raimon–. El meus pares, Josep i Carme, em devien fer per celebrar el final de
la guerra «incivil» –com la definia Raimon Galí–. Casats el 21 de setembre del
1939, anaren a viure a Cal Tenalla (avui, Cal Borres) davant de la font de la
carretera de Fulleda. Poc temps després es traslladaren al Pati Castell, a la
casa del Joaquim Pagès, que havia anat a viure a Barcelona (avui, Cal Ramon del
Rei), on van néixer les meves germanes Dolors (3 de juny de 1943) i la Ramoneta
(21 d’abril de 1945). La primera va morir al cap d’un mes i la segona al cap de
set mesos. Només d’aquesta conservo una fotografia al coll de la mare i alguns
petits records. Per exemple, quan, després de sortir de Costura (així s’anomenava
el col·legi de Monges Dominiques on apreníem les primeres lliçons), li feia
«taaaaat» des de les baranes de l’escala que pujava al primer pis, on ella era
a la falda de la mare. La seva mort em trasbalsà. Recordo haver empaitat el
metge, el doctor Carbonell, per les cantonades del poble, tirant-li pedres, ja
que el culpava de la seva mort.
En un racó del Pati Castell vivien els meus padrins materns, Tonet
i Dolores (també de Cal Tenalla), on anava i venia tot sovint perquè el meu
padrí, sobretot, em contés vivències de la guerra de Cuba, on ell havia estat.
D’aquest període tinc molt present una nevada impressionant de
més d’un metre. Recordo haver anat per damunt la neu a l’altra banda de carrer
fins a Ca la Tia Malena.
El col·legi era al Castell, a 50 metres de casa. Allí, l’hermana Concepció m’ensenyà les primeres
lletres i els primers números, i em tocà el crostó amb una canya quan no feia
bondat. L’aula era al final del passadís, tot just a la sortida que duia al
Terraplè, l’eixida que servia de pati d’esbarjo.
També tinc ben present la sala on les noies més grans aprenien a
cosir i brodar. Crec que per això d’«anar a col·legi» en deien «anar a
costura». Em vénen a la memòria escenes de pastorets i altres obres de teatre,
i la imatge cerimoniosa de l’hermana
Montserrat. També les trapelleries d’una jove, deficient mental, la Manolita, que
ens feia riure amb les seves bufonades.
Complerts els set anys, vaig passar a l’Estudi; primer a Ca l’Agna
amb el mestre, Fernando Villabona (el
Pequeño, perquè era bastant menut). Recordo que, com que els meus cognoms
són Poca Gaya, em deia Poca Gana, cosa que em molestava i que fou motiu que el
pare l’emprengués anant cap a l’Arraval (així en dèiem del Raval) i l’avisés
que, si continuava anomenant-me així, el fotria dins del rentador públic. Des d’aquell
dia, ja va cridar-me pel meu nom.
1945. La classe de l’hermana Concepció, al Terraplè.
(Josep, a dalt de tot, el segon de la dreta.)
Llavors recordo que ens havíem traslladat al carrer de Santa Maria,
35, a Cal Prior (millor dit, a Cal Xapa, ja que així era anomenat l’amo de la
casa). Allí va néixer el meu germà David (13 de setembre de 1947).
Als vuit anys, ja vaig passar a l’Estudi dels grans, a l’edifici
de l’Agrària, amb el mestre reusenc Joan Teixell. Aquest, malgrat haver estat
rebut a pedregades, va ser un bon mestre. Ens va ensenyar de valent (en
castellà, naturalment, en hores de classe) i, malgrat fer-nos cantar el Cara al sol davant els retrats del
Caudillo i José Antonio, sembla que no tenia gaire clars el criteris de la Formación del Espíritu Nacional, atès
que, després de parlar-nos, un bon dia, dels
valors de la bandera, «símbolo de la
madre Patria», continuà anant-se a
eixugar les mans, com cada dia, amb l’emblema nacional, penjat al balcó.
He de reconèixer que vaig ser dels de l’olla, dels preferits.
Junt amb el Josep Maria de Cal Saladero, fill de l’alcalde (Josep M. Balcells
Gené, futur diputat al Parlament de Catalunya), vaig compartir el pupitre de davant de la taula del senyor
mestre, i vam ser considerats «los primeros
de la primera sección». Altres no tingueren tanta sort i, de tant en tant,
aplicava la medecina «del regle», picant amb aquesta vareta els dits dels alumnes
mentre tenien la mà tancada mirant a l’aire.
1947. Primera Comunió.
Com tot fill de bona família (vull dir, dels de missa), vaig fer
d’escolà amb mossèn Josep Manresa, amb qui vaig fer la Primera Comunió. Fou un
capellà molt bondadós i estimat, i fou ell qui va proposar a la meva mare que
jo podria anar al Seminari. El pare, encara que no va veure clar la possibilitat
de perdre l’hereu, no s’hi va oposar, i ja em teniu, amb onze anys, cap a la
capital tarragonina (atès que, encara que el meu poble és de la província de
Lleida, pertany a l’arquebisbat de Tarragona). Com que a casa anaven molt
justos de calerons, fou el nou capellà, mossèn Anton Solsona, qui es féu càrrec
de les despeses de l’internat. L’entrada a un seminari o convent sempre ha
estat una bona sortida per als nois estudiosos de famílies humils. Fou el meu
cas. D’aquest mossèn he de destacar que va omplir totes les cantonades del
poble de capelletes de Puríssimes i, donat com era a fer obres, va transformar
la capella del Santíssim en sala parroquial i va fer pintar el temple
parroquial, amb murals del reconegut pintor de Tàrrega Jaume Minguell.
1951. Amb els pares i germans.
L’any abans d’anar al Seminari va néixer la meva germana Rosita (8
de desembre de 1950).
L'índex de capítols és:
L'índex de capítols és:
1. De petit a l’Espluga Calba (1940-1951)
2. Seminari de Tarragona (1951-1957)
3. Salamanca (1957-1962)
4. De nou, a Tarragona (1962-1964)
5. Vicari d’Alforja (1964-1966)
6. «Rector» d’Arbolí,
pater de Castillejos i consiliari escolta
7. Vicari del Vendrell (1966-1969)
8. Rector de Conesa, Savallà del Comtat i Segura (1969-1970)
9. Primers anys de casats
10. Tasques editorials (1969-1979)
11. Etapa de banquer (1979-1982)
12. Retorn al món editorial (1982-1983)
13. Editorial Empúries (1984-1988)
14. Convenció per la Independència Nacional
15. Delegat del Departament de Benestar Social (1988-1992)
16. Retirat a Bonastre (1992-2000)
17. Parlament de Catalunya (2000-2003)
18. Palau de la Generalitat (2004-2006)
19. Jubilat a Bonastre (2007)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada