Història del Castell de l'Espluga Calba

1103 Assentament de repobladors al terme d’Espluga Calba.

1148 El 22 de desembre, Ramon Berenguer IV, des de Tortosa, dóna Carta de Població al batlle Porcel de Cervera, amb 4 pagesos: Vives de Cripzilada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià.

En nom de Déu i de la seva divina gràcia. Jo Raimon, comte de Barcelona i príncep del regne d’Aragó, faig carta de donació a tu, Porcel de Cervera, el meu missatger, a Vives de Crizilada, a Guillem Bertran, a Arnau Basquet i a Mir de Fluvià.

Amb el meu total acord, gustosament i per la pròpia voluntat us dono per propietat la Cova Pelada, perquè la posseïu i la pobleu com millor pugueu fer, amb tot el terreny que pugueu treballar i poblar, i aquells altres que hagin d’ésser poblats per tots vosaltres.

I convinc en què, en tot moment, Jo i la meva descendència tinguem la novena part de tota la collita que allà es treballi, i d’això no en respongueu davant de cap altre home, sinó davant meu i davant dels meus descendents. I per a què tingueu i posseïu aquesta donació com s’ha escrit més amunt, vosaltres, els vostres fills i tota la vostra generació pels segles dels segles.

Es feu aquest document l’any 1148, a Tortosa, el mes de Desembre, el dia dijous, 3 dies del Naixement del Senyor, en el regnat de Ludovic XII el Jove.

Signatures de

Raimon (comte) Guillem Raimon

Raimon de Podioalto Bernat de Belloc

Guerall de Jorba Berengarius de Jerroga

Pere sacerdot, que això escrigué

1193 Litigi entre Alfons I el Cast i el vescomte de Cardona sobre el dret de propietat, que el rei considera propi.

1251 El 29 de desembre, Jaume I, el Conqueridor, dóna a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges (1246-1258), el lloc de l’Espluga Calba en franc alou i amb facultat de nomenar-hi batlles. Les abadesses o baronesses en foren propietàries durant 99 anys (fins al 26 de juliol de 1350). Durant aquest període es construeix el castell, al lloc que ocupava una fortalesa musulmana, del valiat de Siurana.

1302 El bisbe de Vic, a instàncies de l’abadessa, publica una sentència ordenant als veïns de Maldà que s’abstinguin de fer llenya als termes de l’Espluga Calba i els Omells de na Gaia.

1350 El 26 de juliol, el monestir de Vallbona obté llicència del rei Pere III pel Cerimoniós per vendre el lloc i el castell.

El 30 d’agost, l’abadessa signa l’escriptura de venda del lloc i del castell a favor de Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida (115.000 sous barcelonins).

1359 Pere de Carcassona compra al rei tot l’imperi i tota la jurisdicció, i fa concessions als seus vassalls.

1360 El poble, en agraïment, renuncia a la retribució que acostumava a donar el senyor als habitants que li conduïen el delme dels raïms a casa.

1368 El 8 de gener, Pere de Carcassona i la seva muller Constança, senyors d’Almenar, venen lloc i castell a Jaume Conesa, conseller i protonotari reial (42 fogatges). Al 1370 consta com a propietari el seu fill Gabriel (48 fogatges).

1379 El 6 de novembre, el seu fill Gabriel Conesa i l’esposa d’aquest, Margarida, el venen a Berenguer Gallart (121.000 sous barcelonesos).

1381 El 18 de febrer, aquests el venen a Pere Aicart (o Icart), ciutadà de Lleida (133.000 sous barcelonesos). Aquest va adquirir del rei la concessió de poder acollir qualsevol persona que el monarca hagués desterrat o bandejat (4.000 sous).

El 29 de juliol, ven a Antoni de Maçanet, ciutadà de Lleida, diputat pel braç reial i cunyat del paer Domènec de Montsuar des del 1375. Suposa certes dificultats a causa de la intervenció de Pere III, que va defensar els seus drets heretats de la Carta de Donació.

1396 El 17 d’octubre, un descendent d’ell, Nicolau de Maçanet, el passa el seu nebot Antoni de Montsuar, senyor de Torregrossa.

1405 El 13 d’octubre, Antoni de Montsuar, la seva muller Constança i el germà d’aquell, Vicenç de Montsuar vengueren les jurisdiccions civil i militar (140.000 sous barcelonesos = 125 milions de ptes.) a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem: Hospitalers de Jerusalem (1137-1309), Cavallers de Rodes (1309-1522) o Cavallers de Malta (1530 fins avui).

Idus d’octubre, una butlla del papa Benet XIII va establir-hi una comanda, que comprenia els municipis de Sidamon, el Palau d’Anglesola, el Portell i Torrelavit (Penedès). Comanda que es mantingué durant més de 4 segles, fins l’any 1836 a conseqüència de la desamortització de Mendizábal. Durant aquest període, van reedificar el castell.

Noms coneguts dels Comanadors:

1408-1414 Joan Descarrigues.

1416 Lluís de Mur.

1475-1499 Guillem de Sant Celoni.

1514 Pons de Corregó.

1535-1548 Onofre Montsuar.

1574 Francesc Burgués.

1592 Joan Torrella (+20 setembre)

1607 Bartomeu Desbrull.

1633-1634 Joan Miquel Fuster.

1640 Felip de Sabater.

1660 El 26 d’abril, visita al Castell del Gran Prior Miquel de Torrelles i Sentmenat.

Miret i Sans, en el seu llibre Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya (Barcelona, 1910). descriu així la visita del Gran Prior:

Quan, el 26 d’abril de 1660, el gran prior Torrelles practica la visita d’aquesta comanda, passa per lo portal major de dit castell, las portas del qual són novas ab son clavassó gros i ab anella grossa de ferro, e aprés hi ha un pati i, a mà esquerra dell, una botiga ab quatre picas d’oli de pedra e altra botiga ahont se posan los grans; e, al costat de dita botiga, està la presó, que consisteix ab dos estances ab ses portas prou fortas i forrallats, i dins dita presó si troba una cadena i dos grillons. Lo seller, construït al devant del portal major, conté nou bótas de cadireta bonas, que la major dellas serà de cents canters poch més o manco, i las altras de seixanta a setanta canters ab un cup gran de pedra folrat de cairó, en lo qual cup si munta ab dotze esglaons de pedra, e a més un cup d’oli que serà de quatre-cents quartans... Al cap de la escala major, la qual és de pedra, hi ha uns corredors, los quals rodan lo celubert i, dotze aus de pedra grans, e aprés se mira una sala gran, hon se troba un seti banch de fusta usat i un aparador de fusta dolent, la qual sala està ab tres finestres grans... e, al cap de dit corredor, hi ha un portal per lo qual se ix a una eixida que mira a la bassa del aygua.

Josep Lladonosa, historiador lleidatà i cronista oficial de la ciutat, en referir-se al castell de l’Espluga Calba diu textualment:

És un gran casal senyorial amb finestrals i arcs dels segles XIII-XIV. Però, vers el XVIII, es destruí la gran sala sobirana d’arcs apuntats i sostre teginal, per construir-hi la capella actual. Al segle passat i més posteriorment, s’adaptaren les sales per escola i residència de les MM. Dominiques, que, l’any 1963, l’abandonaren. Avui, resta abandonat i amb moltes goteres, això, si no s’adoba, pot ésser l’inici de la seva ruïna".

L’orde de Sant Joan de Jerusalem adquireix a la vegada la jurisdicció civil criminal. De la seva aplicació en tenim constància l’any 1660 amb l’execució dels presos: Llorenç Esteva i d’un altre personatge conegut per sobrenom de Tristà.

1665-1671 Miquel de Calders.

1677-1696 Arnau Moix.

1711 Jordi de Puigdorfila.

1730-1738 Jordi de Montaner.

1758-1763 Magí Anton de Vilallonga.

1774-1784 Nicolau Abrí-Descatllar.

Làpida de la seva sepultura a Malta

1797 Salvador Xammar.

1835 El 29 de febrer, el veí Joan Cendra, de ca l’Apotecari, compra el castell i terres de conreu als Hospitalers, que abandonen l’Espluga Calba a causa de la desamortització dels béns eclesiàstics decretada pel ministre Mendizábal.

1860 Cap a finals, Joan Cendra efectuà una permuta amb unes religioses denominades Mercedàries que regentaven un col·legi ubicat a la casa, coneguda actualment per Ca l’Agna; amb aquella permuta, les esmentades Mercedàries adquirien el castell i el senyor Cendra entrà en possessió de Ca l’Agna. L’any 1920 la va vendre al veí Cristòfol Teixidó.

1877 El 24 de setembre, tingué lloc l’arribada de les religioses Dominiques que varen instal·lar-se al castell, prèvia una amigable gestió amb la comunitat Mercedària, composta per dues religioses que des d’aquella data entraren a formar part de la comunitat de les Dominiques, que estableixen al castell una escola d’infants, Sant Vicenç Ferrer. Les monges tenien una sandàlia d’aquest Sant, que per evitar les calamarsades era exposada a la finestra principal del castell els dies de tempesta.

1963 Les religioses Dominiques deixen la seva residència i s’absenten de l’Espluga Calba, donant l’esmentada sandàlia a la parròquia de la Immaculada de la vila.

1966 El 17 d’abril, la Corporació Municipal adquireix el castell i les terres de conreu per 300.000 ptes.

1984 La corporació municipal, presidida per Lluís Torradeflot Pons, repara el mur del castell (999.999 pts.).

1991 El 21 de juny, el batlle Salvador Amat i Flotats designa Domènec Sesplugues Martorell coordinador de la restauració del castell.

El 5 de juliol, la corporació municipal, a proposta del regidor Joan Solé Balcells, aprova una subvenció de 200.000 ptes. per a la neteja del castell.

El 24 de juliol, l’Ajuntament aprova la ubicació de l’Arxiu Municipal a la planta baixa del castell. L’obertura tingué lloc el 15 d’agost amb una exposició de documents municipals dels segles XIX i XX.

1992 L’1 de juliol, es constitueix el Patronat per l’Arranjament del Castell.

1993 El 5 de març, es constitueix l’Associació d’Amics del Castell.

El 7 de juliol s’inicien les obres de restauració del castell.
1996 El 22 de juny té lloc al castell espluguenc el Capítol General de l’Orde Sanjoanista i fixen l’Espluga Calba com a nova capital de l’antic Priorat de Catalunya.