Història del temple parroquial de l'Espluga Calba

Causa principal de la construcció de la nova església: augment demogràfic (1718: 241 habitants / 1787: 736 habitants).

S’edificà en el mateix indret de l’anterior, però calgué utilitzar la meitat del cementiri, una part de l’antiga abadia, la Casa de la Vila i algunes cases particulars.

El cost fou fixat en 140.000 lliures. Els habitants acceptaren pagar un cànon del 5 % dels cereals i olives de les collites del terme, i un del 2,5 % de les de fora del terme.

Francesc Rovira, empresari d’Arbeca, acceptà el compromís d’edificar l’església i el campanar.

1777 (12 novembre) Col·locació de la primera pedra, en la part central del subsòl del campanar.

1784 (22 abril) Mentre treballaven al campanar, caigueren de la bastida l’empresari Francesc Rovira (que morí a les 10 h. de la propera nit) i el manobre Josep Torres (26 abril).

1784 (4 setembre) Benedicció solemne, a la vigília de la Festa Major, i dedicada a la Immaculada Concepció, essent rector Mn. Isidre Pons.

1809 Com que el cementiri s’havia reduït a la meitat, calgué edificar-ne un de nou en el lloc que encara ocupa.

1858 El retaule de l’altar major, dedicat a la Immaculada, fou obra de Felip Pascual Compte.

1860-1861 Construcció de la Capella del Santíssim, en el lloc que ocupava el cementiri.

1861 Retaule de Sant Cristòfol, tallat i pintat per Lluís Monsó Bonifaç.

1936-1939 Amb motiu de la guerra civil, l'església fou saquejada i cremada: per poder dur a terme aquest acte incívic, obligaren totes les cases que tenien carro i mula a presentar-se a la porta de l'església perquè els homes del poble carreguessin les imatges i els bancs, per dur-les a la sortida del poble pel carrer de Fulleda, ja que, al final del carrer, hi ha un desnivell. Allí els descarregaren i posaren foc. A la imatge del Sagrat Cor, abans de cremar-la, li feren burla: la plantaren al que avui es el carrer Major, li posaren un fusell al coll i feren tota mena de burles. Al final, també la cremaren. Es destrueixen altars, es malmeten objectes de culte i desapareixen 3 campanes. Se salvaren els objectes de culte gràcies a un veí que se’ls emportà i amagà fins al final de la guerra. L'orgue no el cremaren, però sí el van fer malbé del tot; avui es pot veure només la carcassa. Llavors les forces republicanes feren servir el temple com a magatzem. Els objectes de culte se salvaren gràcies a un veí que se’ls emportà i els amagà fins al final de la guerra.
1954 (27-29 agost) Amb motiu del 1r. Centenari del Misteri de la Immaculada Concepció, patrona de la parròquia, essent rector Mn. Anton Solsona, el cardenal De Arriba y Castro presideix la reposició de la imatge de la Immaculada a las façana, la col·locació de les 3 campanes, la inauguració de les pintures de l’església realitzades pel pintor de Tàrrega Jaume Minguell i Miret, la instal·lació d’un salomó, l’estrena de la custodia d’or i argent de donacions de joies, i un sagrari. A l’esforç del poble, s’adjuntà les aportacions del jesuïta fill del poble, P. Joan Fàbregas Camí.
1986 (19 novembre) Essent rector Mn. Joan Llort Badies, començaren les obres d’arranjament de la teulada de l’església i del campanar, deteriorades al pas del temps.
1987 (25 abril) Finalització de les obres, amb un cost de 6.000.000 ptes.
1991 (26 febrer) Començament de les obres de restauració de l’interior de l’església i capella del Santíssim.
1992 (31 gener) Finalització amb un cost de 24.665.7809 ptes. Es portà terme una curada restauració de la pintura per Jaume Minguell (fill de l’anterior), de la megafonia i il·luminació, instal·lació de calefacció, adquisició de bancs i electrificació de les campanes i rellotge.
1992 (1 febrer) Inauguració i benedicció de les obres per l’arquebisbe Ramon Torrella. La imatge de la Verge de Montserrat, col·locada a la capella del Santíssim, fou realitzada i donada per l’escultor, veí del poble, Walter Cots.