Amb motiu de la mort del meu germà David, en Josep Pont i Sans, exalcalde de Bellpuig i expresident de la Diputació de Lleida, ha escrit aquest text de record i de reconeixement.
Un dels bagatges més valuosos que hom pot acumular al llarg
del seu recorregut vital són, sens dubte, les relacions personals. La pràctica professional, l’esport, l’associacionisme i, com no, la política, en
són bones fonts. Malgrat alguns puguin pensar el contrari, un dels llocs on
aquestes relacions es poden trobar en el seu punt més àlgid és en aquest darrer
apartat, el de la política.
Ara que la política està socialment devaluada, és quan, més
que mai la societat necessita avaluar a aquells que la representen, amb rigor, respecte i exigència, però no pas enjudiciant-los
globalment en el conjunt.
La percepció de la política, en general, ha arribat a tal
extrem que és fa difícil explicar i entendre per a molts que en aquest entorn, a
més d’aprofitats, barruts i ineptes, hi ha aquells que sacrifiquen molt de
temps i d’altres aspectes de la seva vida, en defensa d’un servei i d’uns
ideals.
Afortunadament, hi
ha, hi ha hagut i tindrem persones que dediquen una bona part de la seva vida a
afavorir la societat malgrat les moltes espines del camí, ja sigui en política,
ja sigui fora d’ella.
Anant al que avui dissortadament m’ocupa, escric aquestes
ratlles amb la tristor d’haver perdut la presència física, que no el testimoni,
d’una d’aquestes persones que en el seu component públic, deixà empremta dels
seus “ideals”, m
olt especialment en el món agrari i en el
polític, com és el cas del que va ser company de consistori, en David Poca.
Amb ell, vàrem coincidir una colla d’anys treballant per
Bellpuig i per Catalunya. Políticament des de posicions diferents, amb opinions
o bé estratègies sovint divergents, però sempre amb una premissa molt important
i comuna: servir a la gent, a la nostra vila i, conseqüentment com no, al país.
Aquí no hi havia escletxes sinó confiança mútua. Cosa no sempre fàcil, ja que de
manera freqüent alguns es creuen amb el
dret d’empènyer l’acció dels seus representants municipals, única i
exclusivament cap a l’enfrontament. Són aquells que pensen que la raó recau únicament
amb els seus postulats i en comptes de promulgar el respecte i el pacte, la
seva dèria se centra tan sols en “derrotar” les altres opcions.
Un representant municipal ha de procurar que el benefici que
és busca no sigui pas el de la opció en si representada sinó mitjançant ella,
la del conjunt dels representats.
Amb el David havíem sostingut discrepàncies i alguns tensos
debats, però sempre amb respecte mutu, mai amb rancúnia. Home de paraula fins on calgués, tenia un
comportament del qual en tinc exemples magnífics, que ara no venen al cas.
Ara el que val, el que queda i ens enorgullia, és la bona
relació i proximitat de pensament que ens havia quedat. Cosa fàcil de deduir per la coincidència de
fites amb l’estimació a la nostra pàtria i per extensió a la nostra vila.
Aquests darrers temps gaudíem tot xerrant del que havíem fet
i viscut, dels importants moments que estan succeint a nivell nacional i també
d’allò que ens neguitejava com era aconseguir pel nostre país el retorn a la
plena llibertat.
Per tots aquests motius, som molts els que ens sentim immersos
en la tristor del seu comiat, i alhora que profundament agraïts de la seva incansable
capacitat de treball i de la seva abnegació per millorar la nostra societat.
David, la teva fidelitat a Catalunya, és a partir d’ara un
dels models que ens ha de servir d’exemple. El teu esforç infatigable, les
teves valentes propostes, la teva
noblesa en el tracte, el teu respecte democràtic...són uns fets que han deixat solc i que perduraran en el
record.
Per això, a partir d’ara quan de nit mirem el firmament,
imaginarem el teu estel brillant, donant llum i testimoni a aquest altre nostre
estel que, acompanyant la senyera, continua en lluita per la llibertat anhelada.
Ho aconseguirem!
També en honor teu.
Josep Pont i Sans
