Benvolgut nebot,
Des del més enllà, he cregut oportú fer-te arribar algunes
reflexions que vaig fer el 31 d’agost de 1984 al setmanari Tothom per si et poden ser útils en aquest moment que, com a
capdavanter de la vil·la, has de prendre decisions que afecten tota la
població. Deia, llavors:
«Jo
no sóc independentista, però a Madrid no ens entenen. [...] No és que els
independentistes em facin nosa, ben al contrari, els veig necessaris com a grup
de pressió [...]. Ara, això no vol dir que no demani la llibertat del meu
poble. [...] Quan a Prada em van dir si jo era nacionalista, els vaig respondre
que era socialista i no hi ha cap socialista que no sigui nacionalista per
convicció. Creure en la llibertat dels homes suposa creure en la llibertat dels
pobles. Us repeteixo el que deia Nin, un maxista-leninista: “no serà possible
el desenvolupament d’un poble sense la seva llibertat”, i parlava de Còrsega i
de Catalunya i d’altres llocs. [...] Actualment tenim un fort corrent al partit
per recuperar la personalitat, fins i tot un grup parlamentari. [...] O ens
donen personalitat o tornem a casa [...], no comprenc com alguns companys del
PSC no han acceptat fer una política d’independitzar-se una miqueta del PSOE.
[...] Estaria primer disposat a tornar al PSC, trencant amb la unitat, que
continuar com estem fins ara [...], que des de Madrid em dictin quina és la
política que el partit ha de fer a Catalunya, jo no hi passo».
Si tot això ho deia fa prop de 43 anys enrere, quan el poble
de Catalunya no havia despertat del tot del seu desig de llibertat, pots
imaginar el que diria avui, quan a Madrid continuen sense entendre’ns i el PSOE
ha privat el nostre partit, el PSC, el de Reventós, de l’Obiols, del meu i del
teu (suposo), de tota autonomia i personalitat.
Perdona, però m’han semblat oportunes aquestes reflexions.
Rumia-t’ho.
Et desitjo bon encert en les teves preses de posició.
Pep Jai
NOTA. Qui ha
transcrit aquesta carta, Josep Poca, creu convenient afegir: “Em temo que no
eren del tot legals aquelles invasions dels tractors a les carreteres en
defensa dels drets de la pagesia. I dubto molt que, sense aquelles
mobilitzacions il·legals, hagués pogut existir mai la Unió de Pagesos”.
Josep:
ResponEliminaPotser cal que deixis llegir a en Pep Jai el teu post http://alventdelnord.blogspot.com.es/2016/06/guerra-civil-i-postguerra-lespluga-calba_92.html
Espero que aquesta vegada Catalunya tindrà més sort amb un govern de ERC amb els anarquistes.
Preguem perqué no prenguem mal.
No entenc gaire aquest comentari
ResponElimina