Al Vent del Nord

Al Vent del Nord

15 de març 2017

Ha arribat a bon port

Benvolguts espluguencs i espluguenques,

El llibre L'Espluga Calba. Cent anys en imatges ha sortit publicat.
Incloc el programa de l'acte de presentació:


Està ja a la venda a Cal Prionet, al preu de 20 euros.
El dissabte anterior, dia 25, amb motiu de la matança del porc, també es podrà adquirir a l'esplanada de davant de la Cooperativa Espluguenca,
Desitgem que el compreu per ajudar a les despeses de publicació. Aquesta serà la vostra millor col·laboració. Gràcies per endavant.

Josep Poca Gaya

22 de febr. 2017

Troballa important


Tot regirant calaixos i golfes de les famílies de l'Espluga a la recerca de fotos antigues he trobat un autèntic tresor: les partitures de peces de música del saxofonista Josep Castanyé (El Ferreret). Fou una sorpresa majúscula rescatar aquestes melodies originals inèdites (passos dobles, valsos, fox, jazz, pericons, tangos, fins i tot una sardana), que el seu mateix fill desconeixia.


He cregut que serà un bon homenatge a aquell espluguenc component de la que fou, allà pels anys trenta, l'Orquestra La Lira, que la interpretació d'algunes d'aquestes peces musicals poden ser un bon colofó de l'acte de presentació del llibre L'Espluga Calba. Cents anys en imatges, que tindrà lloc al Castell el diumenge, dia 26 de març, a la una del migdia.
Aquest petit concert anirà a càrrec de la jove pianista de casa nostra, Marta Solà Florensa (de Cal Curull), que ha acceptat amb il·lusió i coratge aquest repte.

El llibre està actualment a la impremta i abans de Sant Josep es podrà adquirir a Cal Prionet, a la Cooperativa Agrícola i a la Cooperativa John-Fil, al preu de 20 euros. Lamento dir-vos que, encara que heu estat molts els que heu facilitat amb fotografies i observacions la possibilitat que arribés a bon port, no em serà possible assumir jo sol el cost de la despesa (5.000 euros), malgrat l'ajuda rebuda de l'Ajuntament i de la Cooperativa Espluguenca. No em puc permetre, doncs, el luxe de regalar exemplars. Considereu la compra com la vostra aportació perquè hagi estat possible que arribés a terme aquesta obra que ens recorda el que fou i encara és la vida del nostre poble al llarg de tot un segle. Gràcies per endavant.

Ens trobarem al Castell.



18 de gen. 2017

Llibre a punt d'entrar a la impremta



Espluguens i espluguenques,

La tasca que em vaig proposar fa uns mesos ha arribat a bon port. No ha estat fàcil, però, amb l'ajuda de molts -sobretot, del Ramon M. del Xaparro- puc donar-la per finalitzada. Ara, només cal portar el text a la impremta Gràfiques Moncunill, de Valls, per al tiratge.
Es tracta d'un volum 363 pàgines, que conté unes 600 fotografies, amb un índex onomàstic que relaciona 1.200 noms de persones que han nascut o residit a l'Espluga Calba al llarg dels darrers cent anys.
El llibre estarà a la botiga del Miquel del Prionet als voltants de Sant Josep, encara que esperarem la Diada de Sant Jordi per fer la presentació oficial.
Agraeixo la col·laboració que he trobat i espero que us satisfaci el resultat final, que no ha pretès altra cosa que recordar i homenatjar els nostres avantpassats, sense els quals nosaltres no seríem avui aquí.

Josep Poca (Cal Borrassol)

27 de nov. 2016

Crida a participar



La meva crida no ha tingut la resposta que esperava. Per això, m'ha calgut anar trucant a moltes portes per sol·licitar fotos antigues de persones i de la vida dels espluguencs durant els segles XIX i XX.
Les fotos que, en el seu dia, recollí el Ramon del Xaparro, i que sortiren a la revista Spelunca (unes 250), les he pogut ampliar fins a 500, que he compaginat en prop de 300 pàgines del llibre.
Crec que es tracta d'un recull prou interessant, que espero que surti a la llum a la Festa del Llibre, per Sant Jordi de l'any que ve.
Malgrat tot, desitjaria fer una darrera crida per tal que el conjunt de fotografies reflectissin una visó harmònica de la major part de la població. Si no, passarà allò que alguns protestaran perquè no surten fotos de casa seva. Com podeu suposar, jo no me les puc inventar. Si no les tinc, no les puc posar.
Trobo a faltar fotos de pagesia (batudes a l'era, recollida d'olives o ametlles, llaurades, etc.), de Festes Majors (orquestres i envelats, concerts al cafè), i un llarg etcètera de vida quotidiana del nostre poble.
Abans de tancar, doncs, el contingut del volum, us animo a facilitar-me aquest material que crec que enriquiria més el valor testimonial d'aquesta època de la història de l'Espluga Calba.



Pàgines del llibre

El millor seria que me les féssiu arribar escanejades a la meva adreça elèctrònica jpg@tinet.cat indicant-me els noms, cognoms i renoms de les cases, i dates més o menys aproximades del període de les fotos. D'aquesta manera, evitaríem pèrdues o deteriorament. Si això no fos possible, les podríeu deixar a casa de la meva germana, la Rosita Poca, del Cal Tupiner. Us prometo que tindran retorn.

Josep Poca Gaya (Cal Borrassol)

16 de set. 2016

L'Espluga Calba. Cent anys en imatges



Jaume Sardà Saltó (Galdeo) i Francesca Cunillera Sardà (Senan),
casats el 17 d'octubre de 1918,

Benvolguts espluguencs i espluguenques,
El fet d’haver arribat a les meves mans un llibre voluminós sobre fotos antigues de Cervià de les Garrigues, m’he animat a fer-ne un de semblant del nostre poble. Material no en falta. El Ramon Maria del Xaparro m’ha facilitat totes les fotos recollides pel seu pare, que es van anar publicant a la revista Spelunca, en la secció de Cel·luloide ranci i, més tard, a Cent anys de vida fotogràfica a l’Espluga, que va tenir molt d’èxit. He escanejat tot aquest material (prop de 300 fotos) i n’he recollit molt altre, que m’ha arribat per diverses fonts.
En necessito més, però. Es tracta de fotos antigues, des de finals del segle XIX fins a mitjan segle XX (de casaments, de família, de festes, d’equips de futbol, d’esdeveniments importants, d’escola o de col·legi, de rubinades, etc., etc.). Si bé –com he dit– en tinc moltes, no voldria que, després, algú protestés perquè no en surten de la seva família –com va passar a Cervià–.
Animeu-vos, doncs a buscar-les i, si teniu possibilitat d’escanejar-les, millor que millor. Sinó, podríeu fer-les arribar a la meva germana, Rosita Poca Gaya (avui, de cal Tupiner), que me les passaria perquè, una vegada escanejades, us les pugui retornar.
En trobo a faltar de Cal Pons, de Cal Prionet, de Cal Cabrer, de Cal Xuxa, de Cal Ferran, de Cal Coc, de Cal Ferreret (a veure si s'anima la Mònica!) i un llarg etcètera, 
Com que no sóc gaire entès en Facebook, preferiria que me les enviéssiu per mitjà del meu correu electrònic jpg@tinet.cat. Procureu que siguin de bona qualitat (300 ppp) i afegiu-hi els noms, renoms i dates corresponents. Per exemple: Jaume Martorell (Magre) i Carme Camí (Llorenç), casats el 14 de maig de 1897 - Ramon Poca Balcells (Borrassol) i Dolores Pons Garlandí (Tet), casats el 28 d’octubre de 1911, amb el seu fill Ramon., etc.
A l’espera de la vostra col·laboració, us saludo ben cordialment,


Josep Poca Gaya (Cal Borrassol)

19 de jul. 2016

Gràcies, David


Amb motiu de la mort del meu germà David, en Josep Pont i Sans, exalcalde de Bellpuig i expresident de la Diputació de Lleida, ha escrit aquest text de record i de reconeixement.

Un dels bagatges més valuosos que hom pot acumular al llarg del seu recorregut vital són, sens dubte,  les relacions personals.  La pràctica professional, l’esport,  l’associacionisme i, com no, la política, en són bones fonts. Malgrat alguns puguin pensar el contrari, un dels llocs on aquestes relacions es poden trobar en el seu punt més àlgid és en aquest darrer apartat, el de la política.
Ara que la política està socialment devaluada, és quan, més que mai la societat necessita avaluar a aquells que la representen, amb  rigor, respecte i exigència, però no pas enjudiciant-los globalment en el conjunt.
La percepció de la política, en general, ha arribat a tal extrem que és fa difícil explicar i entendre per a molts que en aquest entorn, a més d’aprofitats, barruts i ineptes, hi ha aquells que sacrifiquen molt de temps i d’altres aspectes de la seva vida, en defensa d’un servei i d’uns ideals.
Afortunadament,  hi ha, hi ha hagut i tindrem persones que dediquen una bona part de la seva vida a afavorir la societat malgrat les moltes espines del camí, ja sigui en política, ja sigui fora d’ella.
Anant al que avui dissortadament m’ocupa, escric aquestes ratlles amb la tristor d’haver perdut la presència física, que no el testimoni, d’una d’aquestes persones que en el seu component públic, deixà empremta dels seus “ideals”, molt especialment en el món agrari i en el polític, com és el cas del que va ser company de consistori, en David Poca.
Amb ell, vàrem coincidir una colla d’anys treballant per Bellpuig i per Catalunya. Políticament des de posicions diferents, amb opinions o bé estratègies sovint divergents, però sempre amb una premissa molt important i comuna: servir a la gent, a la nostra vila i, conseqüentment com no, al país. Aquí no hi havia escletxes sinó confiança mútua. Cosa no sempre fàcil, ja que de manera freqüent  alguns es creuen amb el dret d’empènyer l’acció dels seus representants municipals, única i exclusivament cap a l’enfrontament. Són aquells que pensen que la raó recau únicament amb els seus postulats i en comptes de promulgar el respecte i el pacte, la seva dèria se centra tan sols en “derrotar” les altres opcions.
Un representant municipal ha de procurar que el benefici que és busca no sigui pas el de la opció en si representada sinó mitjançant ella, la del conjunt dels representats.
Amb el David havíem sostingut discrepàncies i alguns tensos debats, però sempre amb respecte mutu, mai amb rancúnia.  Home de paraula fins on calgués, tenia un comportament del qual en tinc exemples magnífics, que ara no venen al cas.
Ara el que val, el que queda i ens enorgullia, és la bona relació i proximitat de pensament que ens havia quedat.  Cosa fàcil de deduir per la coincidència de fites amb l’estimació a la nostra pàtria i per extensió a la nostra vila.
Aquests darrers temps gaudíem tot xerrant del que havíem fet i viscut, dels importants moments que estan succeint a nivell nacional i també d’allò que ens neguitejava com era aconseguir pel nostre país el retorn a la plena llibertat.
Per tots aquests motius, som molts els que ens sentim immersos en la tristor del seu comiat, i alhora que profundament agraïts de la seva incansable capacitat de treball i de la seva abnegació per millorar la nostra societat.
David, la teva fidelitat a Catalunya, és a partir d’ara un dels models que ens ha de servir d’exemple. El teu esforç infatigable, les teves valentes propostes,  la teva noblesa en el tracte, el teu respecte democràtic...són uns fets  que han deixat solc i que perduraran en el record.
Per això, a partir d’ara quan de nit mirem el firmament, imaginarem el teu estel brillant, donant llum i testimoni a aquest altre nostre estel que, acompanyant la senyera, continua en lluita per la llibertat anhelada.
Ho aconseguirem!  També en honor teu.


Josep Pont i Sans

30 de juny 2016

Inscripcions antigues de portals

El meu germà David i jo mateix hem anat fent un recorregut pel poble i hem fotografiat les inscripcions que figuren damunt dels portals de les cases, ja que hem cregut que es tracta d'una documentació important per a conèixer l'evolució socioeconòmica de la vila. En parèntesi, posem el renom de les cases, però no les hem esbrinat totes. Agrairíem, doncs, les vostres aportacions per mirar de completar-les, i si en coneixeu de noves, millor encara.


1553 ferradura, cognom Ferrer (Cal Saladero)
Hi ha qui la considera la casa natal d'Antoni Ferrer, 
que va acompanyar a Colom a Amèrica


1571 ... ben Sesplugues  (Cal Catapí)


1607- sota la balconada (Cal Marian)
la casa és molt més antiga


1683 (Sota la rectoria - Cal Josep de la Marina)


1710- potser la llinda d'alguna casa (Pou de la Vila)


1748 (Ca l'Apotecari - Cal Joan del Pastor)


1729- (Cal Maties)


1737 Escut dels Hospitalers (llinda del Molí del Mig de l'E.C., 
avui al monument del Parc de l'Oli de les Borges Blanques)


1759 (Cal Ballons - sortida Sta. Maria)


1759- (Cal Sila - Botiga Prionet)


1763 (Cal Fuster - sortida Pati Castell)


1763 (Cal Tresó)


1773 (Cal Joan de la Josa - Ca la Teresa Rica)


1774 (Cal Sila - Cal Manolo)


1774 (Cal Mony)


1778 (Cal Ferran)


1779 (Cal Cantó)


1781 (Cal Viu)


1781 (Cal Seuma)


1786 (Cal Viure)


1787 (Ca la Maria de la Rosalia)


1788 Joan Gaia (Ca l'Encadernat)


1788 Joan Gaia (Ca l'Encadernat - damunt balcó)


1790 (Ca l'Arico)


1790 (Cal Misango)
damunt hi ha la data 1551


1791- (Cal Ferrer - Cal Prionet - 
sortida Sta. Maria; tapiada)


1809 (Cementiri)


1829 (Cal Marquet, carrer Major)


1832 (Cal Bonifaci - Quatre Cantons - 
casa destruïda al final de la guerra)


1864- (Cal Josep del Borres)


1870 (Cal Pons - Cal Colet; sortida Sta. Maria)


Jaume Torres (sense data)


Làpida funerària
(molt difícil d'esbrinar la data)
(Magatzem del Joan del Pastor, plaça del Pou, lateral carretera)


David  i Josep Poca (Cal Borrassol)

NOTA: El David ens va deixar el 5 de juliol. Examinant els seus papers, he pogut esbrinar els renoms de les cases que desconeixia. Els guions que consten al final d'algunes dates signifiquen que no són del tot clares les xifres.
Estic a l'espera, doncs, de les vostres esmenes o noves aportacions. Podeu fer-les arribar al correu jpg@tinet.cat.